divendres, 25 de juliol del 2008

El final del viatge...i l'alimentacio assassina (2a part)

Doncs be, que entre pitus i flautes ja ens queden solament 2 dies per terres americanes!!!

Avui hem deixat l'autocaravana a on la vam llogar i ja estem a la nostra primera nit d'hotel de les 2 que hem de fer abans de facturar-nos a naltros i maletes cap a aquesta terra tant nostrada. Dema ens toca agafar l'autobus cap a Seattle i el dissabte a les 8am (hora Canadenca/Americana) el primer avio cap a Filadelfia per fer escala cap a Barcelona on arribem a les 8.15am del diumenge (hora catalana, com ha de ser jejejejeje).

I preguntareu...que coi passa amb l'alimentacio??? Si estan a Canada!! Un dels paisos mes rics del mon!! Doncs si, no hem de vigilar amb l'aigua que no sigui embotellada, no hi ha brots de parasits estranyissims amb noms encara mes estranyissims pero senyors....si que existeixen cadenes de menjar rapid que quan menges la seva delicatessen fan una reaccio estranya als nostres estomacs/intestins/fetges/pancrees que provoquen com ho podriem dir finament...un increment important del ritme deposicional i que ens fa temer que no ens cobrin per sobrepes a l'hora de facturar. En fi, que els ultims dos dies diriem que els restaurants amb noms tant suggerents com: McDonald's, Wendy's, Subway, ABC country i Boston Pizza han set el nostre pa, la nostra font de vida! (tot s'ha de dir que per raons majors...si no tenim autocaravana....no tenim cuina...ergo...restaurant....ergo...economic...ergo...menjar rapid).

Doncs res, que em foten bronca perque em diuen que m'enrotllo massa i que segons ells: total, no s'ho llegiran...

Fins diumenge doncs!!!!

De Jasper al final del viatge

dilluns, 21 de juliol del 2008

POR, LLOPS I ESQUIROLS ASSASSINS

Doncs be, ja que us ha astorat tant aquest llenguatge continuarem en la mateixa linia (o no, que cullons...)

Ja fa dies que no escrivim i desdeluegu que han passat unes quantes coses. D'enca del dia de l'ultima actualitzacio hem fet unes quantes caminades. En primer lloc vam fer la ruta dels 5 llacs on......SI, EN VILA ES VA CAGAR A LES CALCES I QUE EH???? EH???? EH???? CULLONS QUE ESTAVEM BEN CONTENTS I COFOIS, L'AIGUA JOLIUA CORRIA PELS CAMINS, ELS NUVOLS LLEUGERS CORRIEN TALMENT UNA PAPALLONA REMOLONEJANT QUAN DE SOBTE....AUUUUUU AUUUUUUUUUUUU AUUUUUUUUU....UN LLOP!!!!!!!!!!!!!! ERA UN LLOP!!!!!! No us haurieu espantat???? Eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh???? A mes, aquell dia vam veure un os negre i un os negre de color marro!!!! A mes, vam anar a menjar a un Subway que vindria a ser un Pans & Company america que fa mooooolta podor de fregidures i a on l'entrepa torna durant 3 dies i provoca una descomposicio intestinal tremenda tremenda tremenda (si mes no a en Vila coi!!!). L'endema vam voler anar a donar un vol en canoa pero ai las! Resulta que malgrat que a la canoa hi havia 3 bancs no hi podiem anar 3 persones!!! Doncs res, que amb la cua entre cames cap a Jasper a fer les ultimes compres de Souvenirs/cutres/molt cars s'ha dit!
I finalment queda per explicar-vos que tambe vam anar a uns banys d'aigua calenta que de cop ens ofeguem "adreda" en veure aquelles socorristes....QUANTA HUMANITAT TOTA JUNTA!!! VERGE SANTISSIMA (be...l'eulalia no...ehem ehem ehem) en fi, que ens vam posar a estovar tota la porqueria duiem a sobre i vam quedar tant i tant relaxats que aquella nit vam quedar ben adormits!!
Ah!!! I ens oblidavem d'explicar-vos la caminada que acabem de fer. Recordeu la pel.licula: El proyecto de la bruja de Blair??? Doncs igual....senyors meus...HEM PASSAT UNA POR.....un cami fosc, tenebros, fred...ple i ple d'esquirols assassins fent sorolls sospitosos pertot...si la caminada es feia en 30 minuts anar i 30 tornar de la pressa que teniem naltros l'hem fet en 15 anar i 15 tornar.....MAREDEDEUSENYOR!!!!

Be, segurament que sera el penultim missatge perque ja anem de tornada a Vancouver. Aixi que ens veiem d'aqui poc!!!!

Apasiau!!

PD. No tenim USB aixi que no pengem les fotos.Apadeu!

divendres, 18 de juliol del 2008

JASPER I TIETA DE DALT (DE L'EULALIA)


DEDICAT A LA TIETA DE DALT (DE L'EULALIA): (jejejejejeje)

Hola Deu-vos guard,

Com que hem rebut critiques referents al llenguatge que hem utilitzat a l'hora de posar per escrit les nostres opinions en aquest blog ens modererem una mica.

La nostra aventura ens ha portat al petit pero no menys acollidor poblet de Jasper situat al bell mig de les muntanyes rocalloses que si be no son regalades com diu aquella canco tant nostrada, si que regalen, nogensmenys, una vista tant o mes bonica.

El temps ha tingut la bondat de respectar-nos les activitats que bonament teniem la voluntat de dur a terme. El fred, no obstant, ha fet acte de presencia de valent i ha fet que ens abriguessim amb totes les mantes i flacades que teniem al nostre abast.

Els paisatges com ja hem anat repetint al llarg de tots els comentaris anteriors, ens han alegrat la vista omplint-nos de colors i aromes dia si, dia tambe.

Estem molt be de salut i des d'aqui aprofitem l'avinentesa per felicitar a: Marina Caritx i a la Dolors Ors (altrament anomenada mamapitus). Aixi doncs, un peto i una abracada ben forta a ambdues.

Records a tots i totes i que Deu us beneeixi en nom del pare, del fill i de l'esperit sant....AMEN

Jasper

dimarts, 15 de juliol del 2008

Rocalloses


Hola gent de la Plana ( i els de les afores i estranger tambe),

Ja hem arribat a Banff!Pel cami hem parat al Glacier National Park on vam fer la nostra primera caminada seriosa, al Yoho National Park on tambe hem fet algunes caminadetes i ara toca Banff National Park d'on ja hem estat al Lake Louis. Tot son paisatges preciosos amb les muntanyes altissimes i plenes de neu. Fins ara hem tingut bon temps ( tampoc es que fagi calor) pero ara ens venen uns dies de pluja
(pero, es clar, depen dels cartells d'informacio que miris).

Per cert, en Vila i l'Eulalia seran estrelles de la televisio de Banff. Si si, com ho llegiu, ahir quan tornavem de caminar, ens van parar per fer-nos una entrevista (la veritat es que ens pensavem que no ens grabaven ) per demanar-nos la opinio d'uns fets que havien passat dies enrere en aquell lloc i amb el nostre super angles ho vam respondre tot.

Vingali, passeuvos-ho molt be per la Terra ( i els de l'estranger tambe)!

P.D. Moltes felicitats a la mare de la lali ( Piru), al padri de la lali i a la Nuria que anava a angles amb la lali (Us ha quedat clar que la Lali te molta familia???????). Val mes tard que mai!!!!

PD del PD: Abstenir-se comentaris sobre: roba (sabem que els mitjons blancs son antierotics pero es el que hi ha), cabells darrere les orelles (eh mare de l'Eulalia?? jejejejej), posat durant l'entrevista....es que ens van agafar en bragues.....ho sentim....com a minim no haureu de passar vergonya perque no ho veureu per la tele 3. Per cert, en Pitus encara riu a dins l'autocaravana mentre anava tirant fotos furtivament.

Rocalloses

divendres, 11 de juliol del 2008

Ja pengem les fotooooooooooooos!

Vale, ja pengem les fotos. Es que veureu aquests ultims dies ens ha costat Deu i ajuda de trobar internet i quan l'hem trobat no sempre funcionava lUSB com per pode penjar les fotos, pero vaja, aqui les teniu!!!\

Ahir vam fer el canvi d'autocaravana i ja ens hem posat de cami cap a les rocalloses. Durant el viatge hem passat per la zona de Okanagan (eh que sembla el titol d'una peli de John Wayne?????) que segons sembla es el lloc mes sec de Canada (ens va cardar una tempesta de cullons...perdo per l'expressio). Es una regio realment molt bonica (m'encanta aquesta paraula) plena d'arbres de fruita i vinyes (vindria a ser Lleida pero amb gros i muntanyos claro). Realment no tenim massa mes coses per dir perque ha set dos dies de carretera aixi que...fins una altra gentussa!!

PD. Per cert, en comptes de demanar tambe podrieu informar-nos de que tal per la plana no??? Ejke sino..... jejejejeje

Whistler i Vall d'Okanagan

dimarts, 8 de juliol del 2008

Whistler

Hola de nou colla de la pessigolla!!

Ara estem a Whistler, seu dels jocs olimpics d'hivern 2010. Vindria a ser un poble tipus Disneyworld (aixi net i mono) molt i molt turistic. Tot i aixo podem dir que te el seu encant i dona gust passejar-hi. A mes, esta envoltat d'unes muntanyes precioses d'aquelles que quan les veus et cau la baveta!!!!. Sembla mentida que estan a les dates que estem encara hi hagi tanta neu!!. L'unic petit "publema" q estem tenint es a l'hora de buscar lloc per dormir gratis perque la majoria de parkings tenen prohibit passar la nit. Tot i aixo hem pogut trobar llocs molt baratets per dormir (10$ q serien uns 6 o 7 euros) que no estan gens malament si tenim en compte q estas al costat del riu amb el tren tocant els ous de tant en tant (algu els hauria de dir que no cal tocar el claxon a les 10 de la nit...en fi...si la RENFE fes aixo mateix...). Un altre dia vam anar a un camping on el tiu (propietari) li va fer tanta il.lusio que hi anessim que ens va voler fer una foto i tot!! (un peto al tiu del camping), tot s'ha de dir que si algu de vosaltres se li acudeix anar-hi ens trobara penjats al suro de la recepcio o en un album quan s'hagi acabat l'any. Ara anirem una estona a caminar per un llac que hi ha per aquest pseudopoble/disneyland que se veu que es mooooolt maco!!. Apali, salut!!

PD. Turnem a di que centim las faltas durtugrafia paro es qa aqet taclat te las cosas a difrents llocs qa no estan als nostras taclats

diumenge, 6 de juliol del 2008

Illa de Vancouver

Que Deu us la guardi a tots i totes (ben neta i endrecada),

Aquests tres ultims dies hem comencat el viatge de debo. Primer amb el ferry de Vancouver a Nanaimo i seguidament el parc natural de Stratchona i Pacific Rimm. Malgrat el temps (pluja, fred, pluja i mes fred) hem pogut veure paisatges bastant espectaculars com podeu veure a les fotos. L'Eulalia s'ha fet amic del guarda del parc d'Stratchona, en Pitus ha pogut veure un os negre, un cervol i dues (o mes) aguiles (o aligues?) de cap blanc, i en Vila....beno, ha pogut menjar molt (sobretot cogombrets amb mantega de cacauet je je je je). Ara som a un poble anomenat...be, nosaltres li diem Ukelele pero es diu algo aixi com Ucluelet (el nom es idea de l'Eulalia). Estem tots perfectament de salut, gracies, a banda d'unes lleugeres molesties a les cervicals fruit de la tensio acumulada, la diuresi exagerada de l'Eulalia i el restrenyiment d'en Vila (queda be dir tot aixo per aqui oi?). En fi, que ara ens dirigirem cap a Whistler a veure si podem veure quatre bestioles mes d'aquestes que li agraden tant a en Pitus i que a l'Eulalia i a en Vila ens fan cagar a les calces.

Apali doncs, cuideu-vos molt per aquestes contrades tant nostrades i continuarem informant.

Salut, feina i un bon forat per ficar l'eina.

PD. Per cert, podeu clicar sobre les fotos per veure'n mes ok???

Canada 2